Recollida de fotografies

Benvolguts!
Continuem recollint fotografies i vídeos.
Si en tens i ens els vols fer arribar contacta amb nosaltres:
joan_pipe@msn.com
O qualsevol altre dels organitzadors!
Gràcies!

Vídeos de la Festa dels Empestats 2012

Ramir Roger: Vídeo 1, Vídeo 2, Vídeo 3, Vídeo 4, Vídeo 5, Vídeo 6, Vídeo 7
Laura Téllez
Xavi Capell
(Clicar a sobre els noms per veure el vídeo o recopilatori)

Fotografies Carles Garriga (14-08-2012)

Fotografies Carles Garriga (assaig general):

Casquetes

Casquetes del Vot de Vila

Recepta medieval adaptada per la Pastisseria Vives en motiu de la Festa dels Empestats. Les vau probar?

Difusió després de l'esdeveniment:

Maresme 360
Facebook de l'Editorial Efadós (mirar publicacions del dijous 16 d'agost)

Difusió de l'èxit:

Web de l'Ajuntament de Malgrat

Ràdio Palafolls

Ràdio Pineda

Èxit d'inscripcions

Ahir, tal i com s’havia anunciat, l’organització de l’acte va col·locar una parada a la Plaça de l’Església.

En menys d’una hora i mitja ja s’havien adquirit les 180 places per realitzar els sis torns de visites de 30 persones.

Per tant, podem considerar que aquest primer pas ha estat un èxit. Una glopada d’ànims i optimisme per afrontar el pas final. Esperem estar a l’alçada de les expectatives! que en vista de l’èxit segur que estan molt altes!

Moltes gràcies per recolzar aquesta iniciativa. I fins el dia 14! 

Difusió al Som-hi!

Notícia

Entrevista

Nota de difusió 2012

Festa dels Empestats.

Visita nocturna dramatitzada.

Vols saber què va passar a Malgrat durant la pesta del segle XVII? T’oferim una visita guiada nocturna especialment dissenyada per explicar aquest fet històric. L’acte inclou diversos espectacles i escenes dramatitzades, a més d’una ambientació que ens ajudi a transportar-nos en el temps i conèixer com van viure els malgratencs aquesta epidèmia.

L’acte compta amb el suport i participació de diverses entitats del poble. I és la novetat d’aquest any a la Festa Major de Sant Roc.

Web: www.empestats.blogspot.com i pàgina al facebook.

Cal apuntar-se prèviament per assegurar-se la plaça, són limitades!

Informació (horaris, lloc d’inici, etc) i per apuntar-se: a la plaça de l’església, el divendres 3 d’agost, de 16:30 a 20:30.

Realització: Sortida de les Peixateries Velles, el 14 d’agost a la nit.

Entitats que l’organitzen:
Associació Pepet Caralt de Veïns i Amics del Barri del Castell.

S.C.R. La Barretina Vermella.

Grup de Teatre Kaliu de la S.C.R. La Barretina Vermella.

Grup de Teatre Germanor.

Agrupació Sardanista Malgratenca la Barretina.

Contrapunt Aula de Música.

P.S.C. Malgrat de Mar.

Malgrat Turisme.

Ajuntament de Malgrat de Mar.

Vot de vila a St Roc, St Joan i St Pau (26-6-1651)

Arxiu històric Fidel Fita (Arenys de Mar)

Secció Notarial. Notaria de Palafolls. Notari Joan Des Clapers. Vol. 143 bis. sense foliar.

Votum sanctorum Joannis et Pauli martirum ac Divi Rochi confessoris, factum per consilium generali universitatis Ville Nove de Palafolls, die 26 juny anni 1651.

En nom de la sanctíssima e indivídua Trinitat Pare, Fill y Sperit Sanct y de la gloriosa y humil sempre verge Maria y dels gloriosos màrtirs Sanct Joan i Sanct Pau, y també del gloriós Sanct Roch confessor, y de tots los sancts y sanctas del Paradís sie, amen.

Convocada y congregada la Universitat y singulars personas de la Vila Nova de Palafolls al so de campana com és acostumat, en lo sementiri de la iglésia parochial de Sanct Nicolau y Sanct Antoni de dita vila, en la qual convocatió y congregatió havem entrevingut y som estats presents nosaltres Joan Pallisser lo present y corrent any jurat en primer grau de la Universitat de dita Vila Nova de Palafolls, juntament ab Antoni Font y Fransesch Vilaró y Morell, del present acte absents, Joseph Desclapers, Montserrat Vidal y Xorrich, Andreu Verger, Joan Verger, Antoni Jaumet, Joan Comas, Joan Bofill, Steve Alier, Nicholau Fradera, Joan Fontrodona, Rafel Paradeda major, Antoni Farran, Joan Banet, Pere Marqués, Miquel Alamany, Anthic Oller, Jaume Pera, Antoni Jubert, Joan Mauri, Pere Rabassa, Salvi Rabassa, Nicholau Darder, Antoni Casas, Benet Llorens, Jaume Gelabert, Salvi Marçal, Joan Soler, Joan Paradeda, Jaume Valldejuli, Gaspar Alamany, Jaume Serra, Miquel Boffill, Garau Paradeda y Miquel Jaumet, los quals tots junts de sobre nomenats tot lo Consell General de dita Universitat concedits, com ha major y més sana part haguda rahó als absents y més de dos parts...

Attament y conciderant que lo die de vuy que és la festa dels gloriosos màrtirs St. Joan y St. Pau és estat declarat a esta vila, per lo magnífich doctor en medicina, haver en ella pestilència y mal contagiós per lo que és estat per nosaltres conciderat que per nostres delictes y pecats y offensas que cadaldie cometen contra Déu Nostre Senyor, la justítia divina té la spasa desambaynada contra nosaltres y aquest poble per.a castigar tants grans y atrossos delictes que contra sa divina magestat havem comesos y cometem, ab tant gran rigos y càstich per nosaltres ben merescut com és la de la pestilència, y majorment tenint ja experimentat les grans guerras de aquest Principat y les cruels fams que.ns assenyala en estos nostres temps, que apar que la justítia divina tinga a punt les tres sagetas, ab les quals en altre ocasió volgué castigar lo món ab fam, guerra y pestilència, y per quant en semblants aflictions y treballs és lo millor offerir a Déu Nostre Senyor sacrificis com feu David, per rahó dels quals fonch deslliurat de la cruel pestilèntia que Déu li envià, y prendrer patrons y advocats en la glòria per.a.que ab sa ajuda y efficàs intercessió la divina Magestat nos ajude i.ns socorre en estas necessitats y en particular nos done salut en aquest poble i.ns deslliuri de tant cruel càstich com és lo de la pestilèntia, del qual lo corrent any ha castigat alguns pobles en lo present bisbat de Gerona y nosaltres temem molt, y com també en la present Vila Nova de Palafolls lo dit die de vuy que és la festa dels gloriosos màrtirs Sant Joan Y Sant Pau nos haja donats senyals de voler-nos castigar ab lo mateix mal de pestilèntia. Per tant, de grat y certa scièntia nostra y de tots los particulars y habitants de dita present vila ab tenor del present acte públic perpètuament durador y valedor, nosaltres en nom de tota dita Universitat, particulars y habitants de aquella, fent emperò estas cosas ab expressa licèntia authoritat y decret del molt il·lustre Senyor Bisbe de Gerona e.o de son molt Reverent Offitial y Vicari General baix authoritzant y decretant, prenem per nostres Protectors, deffensors, advocats y Patrons als dits gloriosos y màrtirs St. Joan y St. Pau per.a.que com fonch Déu Nostre Senyor servit de assenyalar-nos lo càstich de la pestilèntia lo die de la festa de dits gloriosos sancts, sien servits de intercedir devant lo conspecte divinal que no passe havant tal contagi y tant gran càstich en lo present poble y Universitat, y no res menys, així mateix ab tenor del present acte y en nom de tot lo present poble y particulars y habitants de aquell

            votam i fem vot solemne y perpètuo de fer festa manada quiscun any perpètuament lo die de dits gloriosos màrtirs St. Joan y St. Pau, que és a vint y sis de juny, y dit die tots los de dit present poble anar en la vila de Pineda ab solempne professó, y en lo altar del gloriós y Precurssor St. Joan Baptista de dita vila de Pineda dir y celebrar un solempne offici del modo y manera que.s celebran los officis en la present iglésia en las festas principals, y així mateix votam y fem vot solemne y perpètuo de fer festa manada quiscum any perpètuament lo die del gloriós St. Roch confessor que és a setse de agost, y dit dien en lo altar de la capella dels gloriosos metges St. Cosme y St. Damià, en la qual és lo dit gloriós St. Roch, dir y celebrar un solempne y cantat offici del modo y manera que.s celebran los officis en dita present iglésia en las ditas festas principals, prenent així bé per nostre Protector, deffensor, advocat y Patró al dit gloriós St. Roch per.a.que sie servit de intercedir devant Déu Nostre Senyor que dit contagi no passe havant en lo dit present poble y Universitat, supplicant-los com ab tenor del present acte los supplicam que.ns alcanssen de la divina Magestat ara i en tot temps en la present vila y terme entera salut, i.ns deslliuri esta vegada y en altres qualsevol vegadas y ocasions que Déu Nostre Senyor nos vulga castigar de tant gran càstich de pestilèntia; y no res menys així bé nos vulga també deslliurar en totas ocasions de fam y de guerra y de altre qualsevol plaga que per nostres pecats sa Divina Magestat nos vulle castigar y a la hora de la nostra mort la vida eterna tota onrra y glòria de sa Divina Magestat, convenint y en bona fe prometent lo sobre dit vot y totas las demés cosas sobreditas per a sempre attendrer servar y cumplir y aquellas no revocar en ningun temps per ninguna causa y rahó y axí ho juram tots a Nostre Senyor Déu, y a sos sancts quatre evangelis en mà y poder de Joan Desclapers notari y scriva públich de la Vila Nova de Palafolls devall scrit. Fet i firmat lo present acte y vot solemne en lo sementiri de la iglésia parochial de la present Vila Nova de Palafolls bisbat de Gerona, a vint y sis dias del mes de juny del any de la nativitat del Senyor mil sis cents sinquanta hu.

Senyal de Joan Pallisser, Joseph Desclapers, Montserrat Vidal y Xorrich, Andreu Verger, Joan Verger, Antoni Jaumet, Joan Comas, Joan Bofill, Steve Alier, Nicholau Fradera, Joan Fontrodona, Rafel Paradeda major, Antoni Farran, Joan Banet, Pere Marqués, Miquel Alamany, Anthic Oller, Jaume Pera, Antoni Jubert, Joan Mauri, Pere Rabassa, Salvi Rabassa, Nicholau Darder, Antoni Casas, Benet Llorens, Jaume Gelabert, Salvi Marçal, Joan Soler, Joan Paradeda, Jaume Valldejuli, Gaspar Alamany, Jaume Serra, Miquel Boffill, Garau Paradeda y Miquel Jaumet qui lo present acte y vot solemne lloham, firmam y juram.

Testimonis de aquesta cosa són los Reverents Miquel Bosch en lo dret canònich licentiat, rector, y Eudal Tapias de la iglésia parochial de la Vila Nova de Palafolls tots dos preveras.

La Pesta a Vilanova de Palafolls

Des del Servei d'Arxiu de Malgrat ens han passat uns articles sobre la pesta dels quals en transcrivim una part avui:

La pesta a Vilanova de Palafolls

La pesta és una malaltia de la misèria, i no és casualitat que l’any 1651, a Catalunya, hi aparegui. El Principat fa deu anys que està en guerra, la dels Segadors, que va començar l’any 1640, i és escenari de la lluita entre els exèrcits espanyols i els francesos. Això vol dir saqueigs constants, destruccions, crema de camps de collita, allotjaments de soldats, assassinats, confiscació de bous, de carros, de barques... Això comporta un període crític, i és que arriba un moment que fa falta menjar, i ho trobem a tots els pobles: a Calella, a Canet, a Arenys. Des de l’any 1647-1648 no hi ha menjar, el comerç s’ha tallat, vénen els francesos i, tot i ser aliats, saquegen totes les cases; després, els espanyols, ho tornen a saquejar una altra vegada, hi ha una misèria impressionant. Hi ha situacions dramàti- ques: a Arenys de Mar es posen d’acord per assaltar totes les barques que passin per davant de la vila, estan tots preparats perquè quan vegin una barca puguin abordar-la; miren si porta blat, si en porta se’l queden i, si no, els deixen anar. Una vegada es van quedar amb una barca que portava blat i que anava cap a Barcelona i, és clar, els de Barcelona ràpidament es mobilitzen, vénen cap a Arenys... Hi ha desesperació.

Després de deu anys de guerra, doncs, trobem la pesta. No és casualitat, sinó que és la conseqüència lògica.

A Vilanova de Palafolls els metges ja declaren que hi ha el primer cas de pesta segur el 26 de juny de l’any 1651. Aquesta persona és la Magdalena Viadera, la muller de Pere Viader, que va morir l’endemà, el 27 de juny de 1651, i la seva anotació en el llibre de defuncions és molt clara: «Al 27 de juny 1651 morí Magdalena Viadera, muller de Pere Viader. Rebé lo sa- grament de la penitència. Fonch enterrada a la arena del mar per ésser morta del mal conta- giós.». Aquest és el primer cas, i a partir d’aquí s’encadenen successivament. Ràpidament, al cap de dos dies, mor el seu marit i igualment els seus fills. Estaven tots tancats a la barraca i van morir tots.

Quan es decretaven els primers casos de pesta les autoritats prenien una sèrie de mesu- res urgentíssimes, que són les mateixes a tots els pobles. Anomenen el batlle del morbo o mor- ber, i aquest és la màxima autoritat durant el període de pesta; ell decideix qui entra, qui surt, quines mesures s’han de prendre, i tallen els camins d’entrada i de sortida de la població, bé fent un forat per tal que no poguessin sortir els carros o posant-hi uns troncs, i gent vigilant.

Els pobles que tenien muralla la tancaven i punt, però els que no en tenien no podien garantir que no entrés ni sortís ningú. A pesar de tot, ells ho fan i instal·len la morberia, que és un hospital improvisat per als malalts de pesta, on anaven a morir, perquè d’allà curat no en sor- tia ningú. La morberia era provisional, és a dir segurament era feta amb fustes, i s’instal·la a mar, a la sorra de la platja. Allà fan un contracte amb un metge, que és el que visitarà els contagiats; tots els malalts de pesta són allà i els familiars es troben en barraques al costat –abarracats, que en diuen– durant quaranta dies; els donaven menjar, els el deixaven a fora i ells mateixos sor- tien, l’agafaven i tornaven a entrar, però també hi havia gent armada que vigilava que ningú sortís, i si algú intentava escapar-se el mataven. Amb això eren molt estrictes.

Trobarem que al cementiri vell, que és el que hi havia al voltant de l’església, sí que s‘hi enterra algú, però molt pocs. A la majoria de la gent la trobem enterrada a la platja, a l’arena del mar, que és allà on hi havia la morberia. Alguns, com que ja els han tancat a casa seva, quan moren ja no els traslladen i són sepultats a l’hort, a l’eixida. Molts són enterrats a la riera, i també trobem que gent que tenia una barraca a la vinya es traslladava allà pensant que fugiria de la pesta i en canvi també hi moria.

De l'article "La pesta de 1650-1654 a Malgrat: impactes psicològics i demogràfics" per Francesc Forn i Salvà. MATINALS quaderns d'història local 1. Ed. Arxiu Municipal de Malgrat de Mar

Teles per a la Festa dels Empestats

La Festa dels Empestats continua preparant-se per a poder lluir en aquesta propera Festa Major de Sant Roc. Està previst que el dia 14 d’agost al vespre es faci una visita nocturna pel poble. Diverses entitats ja estan organitzant aquest esdeveniment que va prenent una forma fantàstica.

Aquesta nota és per demanar la col·laboració de la ciutadania. Ens fan falta teles o retalls de roba negres o foscos, sense estampats, llisos, i altres de blanques (llençols, trossos de tela, camises blanques, etc).

Esperem que qui en disposi i no les hagi de fer servir les pugui donar per un major lluïment de l’acte que es prepara. Aquells que vulguin col·laborar les poden portar a Ca l’Arnau, dins l’horari de 8:00 a 15:00.

Qui vulgui col·laborar (a títol individual o com entitat) que es posi en contacte amb nosaltres, i si ets un negoci i ens vols patrocinar a canvi d’una petita quantitat econòmica també ho agrairem.

Equip organitzador 

La pesta de 1651 a Malgrat de Mar

La pesta, mal terrible, es propagà en aquesta vila d'una manera alarmant a darrers de juny de l'any 1651. Els atacats d'ella eren tot seguit traslladats a una enfermería o pabelló-sanatori, que s'instal·là a la vora de la mar, i els que morien, que eren quasi tots, se'ls sepultava allí mateix, segons es troba consignat en el llibre d'òbits d'aquell temps. La darrera defunció contagiosa tingué lloc el dia 28 de juliolde l'indicat any. Els habitants de la vila, coneixedors, per raó de lo freqüent que eren en aquelles èpoques aitals calamitats, de l'ineficàcia dels medis naturals llavors factibles, es determinaren a buscar protectors celestials, i com la pietat cristiana ha vingut sempre assenyalant als Sants Joan i Pau, germans, i al gloriós Sant Roc com especials advocats contra el mal contagiós, a ells acudiren fervorosament en demanda de socors.

Congregats l'Universitat i poble al cementiri de la parròquia, el dia 26 de juny de 1651, com consta per acta notarial de D. Joan Desclapers, s'obligaren unànimatnent a fer festa i no treballar en les diades dels expressats Sants, i anar tots els anys el dia de Sant Joan i Sant Pau, en solemne processó, portant els peus nus, a la Capella de Sant Joan de Pineda, celebrant-hi un ofici divinal amb orquestra. Igual promesa feren d'anar tots els anys, també en processó, a Santa Susanna el dia tercer de Pasqua de Resurrecció.

Als 21 de juny de 1652, o sia l'any següent, dita festa votada fou manada servar pel senyor Vicari General de Girona, D. Francesc Pijoan.

Ara no obliga com a tal. Així ho disposen recents decrets, que diuen: «El vot de celebrar una festa de precepte amb vigilia i processó, encara que confirmada pel bisbe, no obliga sinó als votants.

Ara bé, ja que no per obligació, al menys per fidelitat a les venerandes tradicions populars i per gratitut a nostres Sants protectors, deuria procurar la catòlica vila conservar i celebrar aquesta festa amb la tradicional solemnitat, car els pobles s'honren a sí mateixos quan saben honrar dignament als seus grans homes i als seus insignes protectors.

Així vingué fent-se i fidelment observant-se fins que l'any 1775, en que, amb motiu d'haver ocorregut en diferents ocasions disputes i burles entre els assistents a la processó i els habitants de Pineda, els honorables batlle Francisco Freixes, el claver Rvnt. Ramon Martí i altres vuit persones, en nom de dita vila, firmaren i cursaren una instància al senyor Bisbe de Girona, suplicant-li es dignés commutar dita processó.

Així ho feu el bisbe Tomàs, per decret de 3 d'agost de 1775, manant que la processó es fes el dia de Sant Joan i Sant Pau, amb la major solemnitat, per dins la mateixa vila, passant pel carrer de Nàpols, per ésser el de major extensió.

I com es suscitaven semblants dificultats respecte a la professo a Santa Susanna, quedava també commutada aquesta per una celebradora dintre la vila, en igual forma que la de Sant Joan i Sant Pau.

"La vila de Malgrat i sos Contorns" F. Paradeda i Robert. Blanes, 1915.