dijous, 3 de maig del 2012


La pesta de 1651 a Malgrat de Mar


La pesta, mal terrible, es propagà en aquesta vila d'una manera alarmant a darrers de juny de l'any 1651. Els atacats d'ella eren tot seguit traslladats a una enfermería o pabelló-sanatori, que s'instal·là a la vora de la mar, i els que morien, que eren quasi tots, se'ls sepultava allí mateix, segons es troba consignat en el llibre d'òbits d'aquell temps. La darrera defunció contagiosa tingué lloc el dia 28 de juliolde l'indicat any. Els habitants de la vila, coneixedors, per raó de lo freqüent que eren en aquelles èpoques aitals calamitats, de l'ineficàcia dels medis naturals llavors factibles, es determinaren a buscar protectors celestials, i com la pietat cristiana ha vingut sempre assenyalant als Sants Joan i Pau, germans, i al gloriós Sant Roc com especials advocats contra el mal contagiós, a ells acudiren fervorosament en demanda de socors.
Congregats l'Universitat i poble al cementiri de la parròquia, el dia 26 de juny de 1651, com consta per acta notarial de D. Joan Desclapers, s'obligaren unànimatnent a fer festa i no treballar en les diades dels expressats Sants, i anar tots els anys el dia de Sant Joan i Sant Pau, en solemne processó, portant els peus nus, a la Capella de Sant Joan de Pineda, celebrant-hi un ofici divinal amb orquestra. Igual promesa feren d'anar tots els anys, també en processó, a Santa Susanna el dia tercer de Pasqua de Resurrecció.
Als 21 de juny de 1652, o sia l'any següent, dita festa votada fou manada servar pel senyor Vicari General de Girona, D. Francesc Pijoan.
Ara no obliga com a tal. Així ho disposen recents decrets, que diuen: «El vot de celebrar una festa de precepte amb vigilia i processó, encara que confirmada pel bisbe, no obliga sinó als votants.
Ara bé, ja que no per obligació, al menys per fidelitat a les venerandes tradicions populars i per gratitut a nostres Sants protectors, deuria procurar la catòlica vila conservar i celebrar aquesta festa amb la tradicional solemnitat, car els pobles s'honren a sí mateixos quan saben honrar dignament als seus grans homes i als seus insignes protectors.
Així vingué fent-se i fidelment observant-se fins que l'any 1775, en que, amb motiu d'haver ocorregut en diferents ocasions disputes i burles entre els assistents a la processó i els habitants de Pineda, els honorables batlle Francisco Freixes, el claver Rvnt. Ramon Martí i altres vuit persones, en nom de dita vila, firmaren i cursaren una instància al senyor Bisbe de Girona, suplicant-li es dignés commutar dita processó.
Així ho feu el bisbe Tomàs, per decret de 3 d'agost de 1775, manant que la processó es fes el dia de Sant Joan i Sant Pau, amb la major solemnitat, per dins la mateixa vila, passant pel carrer de Nàpols, per ésser el de major extensió.
I com es suscitaven semblants dificultats respecte a la professo a Santa Susanna, quedava també commutada aquesta per una celebradora dintre la vila, en igual forma que la de Sant Joan i Sant Pau.

"La vila de Malgrat i sos Contorns" F. Paradeda i Robert. Blanes, 1915.